Altres

Investiguen una tinta que permet imprimir sobre qualsevol superfície

10 desembre 2012

Imprimir sobre superfícies com la ceràmica, la fusta o fins i tot el calçat, resultarà més fàcil a partir d’ara. Almenys aquest és l’objectiu que s’han plantejat cinc instituts membres de RedIT que, amb el projecte d’investigació Multinkjet, treballen conjuntament per al desenvolupament i la formulació de tintes per a sistemes d’impressió digital o Inkjet. Així, els Instituts Tecnològics de l’Envasament i l’Embalatge (ITENE), del Calçat (INESCOP), d’Òptica, Color i Imatge (AIDO), del Moble, la Fusta, l’Embalatge i Afins (AIDIMA), de la Construcció (AIDICO) i sota la coordinació de l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), han unit esforços i investigacions per facilitar la decoració de superfícies de tota mena de materials amb diverses funcionalitats. L’Inkjet és un tipus d’impressió que es fa servir tant en les impressores domèstiques com en les professionals i industrials, i consisteix en la impressió sense contacte, ja que la tinta surt en forma de gotes diminutes que cauen sobre la superfície que es vulgui graficar. La tendència és d’utilitzar tintes pigmentades amb base d’aigua, solvents o pigmentades UV, tot i que, en qualsevol cas, per garantir la màxima brillantor del color i del detall, tots els pigments, tant els orgànics com els inorgànics, han d’estar en l’escala del rang nanomètric. Precisament, ha estat la comoditat d’aquest mètode i la relativa facilitat per adquirir-lo, tant en l’àmbit domèstic com en el professional, el que ha portat els cinc instituts a prendre’l com a referència per poder dotar diferents superfícies de funcionalitats que vagin augmentant el seu valor, sense oblidar la rendibilitat d’aquestes. Igualment, destaca el suport que està brindant l’Institut de la Petita i Mitjana Indústria Valenciana (IMPIVA) mitjançant els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER), gràcies als quals es continua investigant en aquest àmbit.


Aquest article es va publicar en el butlletí de novembre del 2012 d’Interempresas.

En la indústria gràfica conviuen múltiples formats de sortida per a la impressió documental.

Més enllà del PostScript.

Quan parlem de formats d’impressió, és important diferenciar entre els formats que s’apliquen exclusivament per a la impressió d’imatges i els que s’apliquen per a la impressió de documents. En el cas que ens ocupa, ens referirem als formats de sortida per a la impressió documental, entre els quals el PostScript gaudeix de la màxima popularitat. El predomini del PostScript ha fet que molts altres formats especials d’impressió siguin menys coneguts, generant de vegades confusions que fóra important evitar.
Víctor Comas.

Un format de sortida per a la impressió està representat per un fluix de dades que és enviat a la impressora de manera que pot ser interpretat pel dispositiu de sortida sense que calgui cap procés de conversió previ. Aquest fluix de dades està escrit en un llenguatge que la impressora és capaç d’entendre.

foto
Entre els formats de sortida per a la impressió documental, el PostScript gaudeix de la mateixa popularitat.

Aquests formats s’utilitzen normalment en aquells casos en què no és necessari generar cap tipus de document intermedi en format electrònic (per a l’emmagatzematge o la visualització per part de l’usuari), sinó que el document s’envia a la impressora directament perquè s’imprimeixi, atès que la rapidesa és un factor fonamental.

Formats d’impressió de sortida

PCL, AFP, Epson, Zebra, TEC, GDI, Xerox Metacode i Printronix, juntament amb el famós PostScript, són els més utilitzats en el mercat de la impressió gràfica. Tot seguit coneixerem els detalls que caracteritzen cadascun d’aquests formats d’impressió de sortida.

AFP: Advanced Function Presentation/Printing (IBM Transactional Data Format)

Advanced Function Presentation (AFP) és una arquitectura de presentació d’impressió, originalment creada i desenvolupada per IBM, les característiques principals de la qual són la integritat de les dades, la gestió dels recursos i l’alta velocitat d’impressió.

L’arquitectura AFP està constituïda al mateix temps per una sèrie de subarquitectures que defineixen les propietats dels textos (PTOCA), fonts (FOCA), gràfics (GOCA), imatges (IOCA), colors (CMOCA) i codis de barres (BCOCA).

AFP es fa servir principalment en les grans empreses, està considerat com un estàndard en la indústria d’impressió d’alt volum i s’utilitza, majoritàriament, en els sectors de finances i assegurances, banca i institucions governamentals.

EPL2: Eltron Programming Language II

Es tracta d’un llenguatge de descripció de pàgines, dissenyat per recopilar tots els elements de l’etiqueta abans de la impressió. Això produeix un augment en la velocitat del procés d’impressió i converteix EPL2 en el llenguatge ideal per als requeriments d’etiquetatge i codis de barres.

foto
Els plotters per a impressió de plans treballen preferentment amb documents en format PostScript.

GDI: Graphics Device Interface

Microsoft Windows Graphics Device Interface (GDI) és un estàndard de Microsoft per a la representació d’objectes gràfics i textos formatats, així com la seva transmissió als diferents dispositius de sortida (pantalla i impressora). Les aplicacions basades en Windows no tenen accés directe al maquinari gràfic; en lloc d’això, el format GDI és el que interactua amb els drivers dels dispositius.

Tal vegada la capacitat més significativa de GDI sobre mètodes més directes d’accedir al programari és l’escalabilitat de possibilitats i l’abstracció que es pot aconseguir amb els dispositius de sortida. Fent servir GDI és molt fàcil dibuixar sobre múltiples dispositius (pantalla i impressora) i esperar la sortida correcta per a cadascun d’ells.

IGP/PGL: Intelligent Graphics Printing software for the Printronix Graphics Language

IGP (Intelligent Graphics Printing) és un format d’impressió especial utilitzat per sistemes d’impressió Printronix. IGP permet la creació i l’emmagatzematge de formularis, la generació de logos, codis de barres, caràcters expandits i la creació d’altres gràfics.

foto
PCL és un format d’impressió desenvolupat per Hewlett-Packard per a les seves impressores làser i que avui dia ja està suportat per la gran majoria de fabricants d’impressores.

PCL: Printing Control/Command Language

PCL (Printing Control Language) és un llenguatge de descripció de pàgines (Page Description Language - PDL) que va ser desenvolupat per Hewlett-Packard per a impressores làser. Es va crear el 1980 com a alternativa més simple, ràpida i econòmica per a les impressores làser basades en el llenguatge PostScript. Encara que té menys funcionalitats que PostScript, la seva simplicitat i rapidesa l’han convertit en la primera elecció per a la majoria dels documents de negoci i entorns d’impressió en xarxa. Tot i que Hewlett-Packard va crear PCL com un llenguatge obert i no registrat, aviat es va convertir en un estàndard utilitzat per tothom. Els fitxers PCL contenen les ordres d’impressora que, directament, són descodificades per les impressores HP. En aquest sentit, no es requereix cap procés de conversió intermedi. És possible emmagatzemar el fitxer PCL i enviar-lo directament a qualsevol impressora PCL perquè sigui imprès. Avui dia, la sortida d’impressió PCL està suportada per la gran majoria de fabricants d’impressores.

PostScript

A l’igual de PCL, PostScript és un llenguatge de descripció de pàgines (Page Description Language - PDL). Els seus fonaments es van establir el 1976, però no va ser fins al 1982 que es va crear el llenguatge PostScript com a tal (com a marca registrada d’Adobe Systems), i va sortir al mercat el 1984.

Els fitxers PostScript (PS) ofereixen grans facilitats per a l’ús de textos i gràfics. La facilitat, rapidesa i qualitat, juntament amb la ràpida adopció d’aquest llenguatge per tothom, han convertit PostScript en el llenguatge estàndard per a les aplicacions d’impressió en el cas de la generació d’impressions de sortides gràfiques (de gràfics). Tot i que avui dia aquest llenguatge està essent substituït per un dels seus descendents, PDF (Portable Document Format), el llenguatge Postscript permet reduir significativament la càrrega de treball de la CPU que comporta la impressió de documents, en transferir el treball d’interpretació de les imatges Postscript de l’ordinador a la impressora.

TEC Printer Command Language (TPCL)

La utilització d’impressores de codis de barres TEC permet la utilització de diferents etiquetes per a diferents usos, com ara etiquetes d’enviament, etiquetes d’articles, etiquetes per a contenidors, etiquetes de codi de barres, tiquets i etiquetes estàndard (UCC/EAN-128, UCC/EAN-13, etc.). El format TPCL (Printer Command Language) és el que permet la generació d’etiquetes en aquest tipus d’impressores

ZPL2: Zebra Programming Language II

ZPL és un dels tres llenguatges de programació utilitzats per les impressores Zebra d’alt rendiment, impressores industrials i comercials, RFID, màquines d’impressió, impressores de taula i de mòbil, etc.

foto
El format AFP es fa servir principalment a les grans empreses i està considerat com un estàndard en la indústria d’impressió d’alt volum.

Xerox Metacode

Xerox Metacode és el format natiu de les impressores Xerox LPS (Laser Printing System) i representa un número definit de codis de caràcters reservats, que no són sinó instruccions de formatació que la impressora comprèn directament. D’aquesta manera, quan un fluix de dades que conté metacodis incrustats és enviat a la impressora, no es produeix cap procés de conversió intermedi, ja que la impressora comprèn aquests codis. Com a resultat, la impressió de formularis és molt més ràpida quan la sortida és generada per impressores Xerox LPS.

Nota: La informació tècnica per a l’elaboració d’aquest article ha estat facilitada per DocPath, especialistes en innovació en programari documental.